Portaveu del grup municipal del PSM d'Inca. Candidat del PSM-IniciativaVerds - Inca a les eleccions municipals de 2011. Membre de l'Executiva i del CDP del PSM-Entesa Nacionalista.

Menu:

Entrades recents

Categories

General [144]


Enllaços

General


Sindicació

RSS 0.90
RSS 1.0
RSS 2.0
Atom 0.3


Maquetació:

Pau Genestra

Pressupost 2010 de l'Ajuntament d’Inca: Els pressuposts de l’endeutament, els extrajudicials i el Moet Chandon

antonirodriguez | 20 Gener, 2010 15:48

La presentació dels pressuposts de 2010 de l’ajuntament d’Inca és la mostra mes fefaent de que després de 15 anys de govern del PP aquest ja es troba més que amortitzat.

Aquest és un govern que se’ns presenta sense idees noves per a governar i el que es més preocupant: sense ganes de fer-ho.

Son uns pressuposts característics d’un govern que governa per pura inèrcia i amb un dia a dia marcat per la desídia política.

Aquests pressuposts ens ho confirmen. Trobam a faltar, i molt, accions de govern que serveixin per a dinamitzar la nostra ciutat. I com a mostra dos exemples, els dos exemples precisament que ells retreuen com a gran fites per a aquest any:

-          El casal de joves

-          El Teatre Principal

Pel que fa al Casal de Joves, aquest és un tema que els ho venim reclamant des de fa 11 anys i ara s’han despertat i han trobat la panacea de l’àrea de joventut, una àrea que si destaca precisament per alguna cosa és per la seva incapacitat per dur endavant activitats que promocionin precisament aquesta area. Incrementen un 20% el percentatge d’una política juvenil que si ha brillat per alguna cosa ha estat per la seva absència. És molt bo fer créixer un pressupost en una àrea quan no se n’ha tingut mai. El PP no fa polítiques de joventut. No n’ha feta cap ni ara ni en 15 anys de govern den Rotger. De tal manera que al pressupost de l’àrea per a 2010 no tenen previst una partida per a posar en marxa aquest casal.

Pel que fa al Teatre Principal, ni la Sagrada Família s’ha eternitzat tant. I això és degut a que no hi creu. Mai ha cregut en restaurar el Teatre Principal. Basta veure que fins fa poc menys d’un més no es va aprovar el projecte definitiu: 10 anys per a aconseguir tenir un projecte i la realitat és que no hi havia cap impediment per què aquest es pogués haver fet abans. Malgrat les seves paraules, malgrat tirar pilotes fora acusant les altres institucions de no voler col·laborar el cert és que ha hagut de menester 10 anys per a tenir un projecte definitiu del Teatre Principal d’Inca. Senzillament Pere Rotger, el PP d’Inca no hi creia.

Aquest pressupost és el reflex d’un govern municipal mancat de ganes, de no creure’s el projecte, de manca d’Il·lusió per a continuar governant la nostra ciutat, d’un cicle que s’ha acabat, d’un continuisme aborronador.

Aquests són els pressuposts de l’adéu de Pere Rotger. Haurien pogut esser molt millors.

Per què aquests són uns pressuposts poc creïbles, tant que no els se creuen ni els que l’han elaborat. Uns pressuposts que tanmateix no fan comptes complir i ells ho saben encara que ho neguin.

Per què aquests són els pressuposts de l’endeutament, els extrajudicials i el Moet Chandon.

L’Endeutament: per què no avançan en la reducció del mateix. Començarem l’any amb el mateix deute que començarem l’any passat: 18 milions d’€. I és que tot el que s’ha aconseguit pagar durant aquest any per les obligacions adquirides amb els bancs a dia d’avui es tornen a convertir en endeutament per poder dur a terme actuacions les quals són incapaços de pagar amb els ingressos corrents de l’ajuntament.

Dels Extrajudicials: per què són uns pressuposts que s’hauran d’acabar pagant amb factures extrajudicials com s’han hagut de pagar tots els pressuposts durant les diferents legislatures del PP. Cada una de les partides de l’any passat s’han vistes incrementades amb despeses extrajudicials de tal manera que després, i ja en parlarem damunt el mes de març abril quan els duguin, ens trobam que els pressupost de l’any es veuen totalment tergiversats per unes despeses que es duen d’amagat i d’espatlles als serveis tècnics de la casa.

Del Moet Chandon pel que fa a tota la despesa supèrflua que no es veu reflectida en aquests pressuposts, com mai s’ha vista reflectida a l’hora del debat pressupostari però que tanmateix acaba surant en un moment o altre i tot el control econòmic promès per regidor de torn es trastoca i es transforma com a per art de màgia, un fet però que ja a ningú pot sorprendre ja que aquesta és i ha estat una manera d’actuar continua durant els darrers 15 anys a l’ajuntament d’Inca.  

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent