MIQUEL AGUILO I SERRA, MEDALLA DE LA CIUTAT D'INCA
antonirodriguez | 23 Març, 2009 23:00
Bevolguts amics, a proposta del grup municipal del BLOC PER INCA avui s'ha otorgat la medalla de la ciutat d'Inca a títol pòstum a D. Miquel Aguiló i Serra. Si voleu conéixer una mica més sobre la seva biografia i els motius que ens han duit a demanr aquesta concessió en el text ampliat podeu llegir-ho i saber-ne una mica més sobre la seva figura.
INFORME DE LA DEFENSA AMB MOTIU DEL LLIURAMENT DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT D'INCA A D. MIQUEL AGUILÓ I SERRA, QUI FOU DIRECTOR DE L'ORFEÓ L'HARPA D'INCA
Senyor Batlle, senyores i senyors Regidors, benvolguda família de D. Miquel Aguiló, membres aquí presents de l'orfeó l'Harpa d'Inca, ciutadans i ciutadanes, amics i amigues:
Anem a iniciar avui un acte, el del lliurament de la medalla de la ciutat d'Inca, que té per objectiu reconèixer l'esforç i el treball d'un inquer i vol servir al mateix temps de motivació per a tots els nostres conciutadans per a continuar fent, cada u en el seu camp, tasques, algunes vegades sordes i d'altres amb una projecció més mediàtica, totes elles molt dignes i valuoses, a favor del bon nom d'Inca i que al cap i a la fi no fan altre cosa que enorgullir-nos de la nostra condició de ciutadans d'Inca i del que alguns anomenem "el nostre petit país enmig del mar: Mallorca".Per part meva, em trob aquí en condició de defensor de la causa que avui duim a terme i que s'inicià amb la petició el passat mes de juny de 2008 per part del BLOC per Inca d'atorgar la medalla de la ciutat a Don Miquel Aguiló i Serra i que tingué la seva continuïtat amb l'aprovació per unanimitat de part de tots els partits amb representació municipal a la comissió informativa de cultura reunida en sessió ordinària de 17 de setembre de 2008.Vull aquí donar el meu agraïment públic molt particular a les filles de l'homenatja't per la seva ajuda en la recerca dels fets biogràfics que avui portem a aprovació del Ple.No cal dir que el d'avui no és el primer reconeixement vers la figura de D. Miquel per part del nostre ajuntament, ja que amb anterioritat i amb motiu del 85 è aniversari de l'orfeó, se li feu el lliurament d'una placa i un obsequi o els reconeixements rebuts de part de L'Harpa anomenant-lo Director honorífic, el desembre de 1994; La medalla d'or de l'orfeó, el març de 1995; el lliurament d'una placa en reconeixement als 70 anys de permanència a l'Harpa, novembre de 2004, o la insígnia d'or de l'Harpa d'Inca, el novembre de 2005.La concessió de la medalla de la ciutat d'Inca, segons reconeix en el seu articulat, és un honor amb el qual es vol premiar una trajectòria. És dóna una especial importància al treball constant i de superació que es necessita per aconseguir assolir fites personals. Avui, en la societat moderna que ens ha tocat viure, la cultura de l'esforç i del sacrifici pot semblar haver estat esborrada dels nostres comportaments, en canvi amb aquest acte precisament el que es vol reconèixer és l'esforç que va fer en vida un fill de la nostra ciutat i allò que va assolir i, de retruc, el reconeixement, un més, a una institució com ara l'orfeó l'Harpa d'Inca, a la qual ell tan estimava i a la que dedicà tants esforços, tants de moments de la seva vida, i que si ha arribat al seu 89è aniversari és gràcies a l'esforç personal i col·lectiu de moltes persones en general però també a la d'alguns noms propis en particular.Un d'aquests noms propis és el de Miquel Aguiló i Serra que va creure en un projecte de futur quan a l'any 1982 ell mateix i Miquel Corró, president de l'Harpa, participaren en una reunió convocada pel batlle d'Inca D. Antoni Pons Sastre per tal de tornar reestructurar l'Harpa, renovar-la i així donar-li un fort impuls vers un orfeó del qual tots avui en dia ens sentim partícips i orgullosos.Assumir-ne la responsabilitat de dirigir la institució a base d'esforç i constància i administrar-la d'una manera molt curosa fou la feina que li van encomanar i que durant tants anys va dur endavant amb tanta passió, donant a l'orfeó la categoria d'ambaixador de la nostra ciutat més enllà d'aquestes terres. Resum biogràfic de MIQUEL AGUILÓ SERRA. Miquel Aguiló i Serra neix a Inca l'11 de juliol de 1926, fill de Francesc i de Francisca. És el major de quatre germans, Antoni, Francesc i Beatriu.L'afició per la música li ve de família. Son pare i els seus oncles per part de pare, anomenats de "Can Cameta", eren músics, deixebles quasi tots ells de "Don Joan de l'orgue", és a dir, de Joan Torrandell, pare del reconegut músic Antoni Torrandell. Francesc Aguiló i Pomar, pare d'en Miquel, és un bon organista i transmet l'amor a la música als fills. A casa, Miquel escolta música clàssica amb son pare i gaudeix de cantar ja de ben petit.Juntament amb els seus germans, Miquel fa d'escolanet a Sant Domingo on el rector és el seu oncle, Mn. Josep Aguiló i Pomar (Don Pep Cameta", com és conegut al poble), també organista, alumne de Joan i del mateix Antoni Torrandell, i seguidor incansable de l'obra musical d'aquest darrer.Miquel, ja de més gran, segueix les passes del seu oncle Josep: En l'aspecte musical, amant del cant coral i lluitador incansable per l'Harpa, però també en altres vessants (defensa dels valors culturals, amor a la literatura, religiositat sincera). Miquel Aguiló aprèn les nocions bàsiques del llenguatge musical de la mà del seu pare i del seu oncle Josep. També coneix Antoni Torrandell (foren veïns durant una època), encara que no va ser alumne seu. Es casa amb Margalida Estrany Pujadas a l'any 1961, a Inca. Té tres filles, Francisca M., M. Magdalena i Margalida, a les quals inculca l'amor a la música i al cant coral.Tal volta, sense proposar-s'ho, reprodueix a la seva família l'ambient musical de la seva infància: a casa s'escolta música, sobre tot clàssica.
Treballa de comptable, d'escrivent li agradava dir a ell, a diverses fàbriques de sabates i empreses d'Inca. És membre del Sindicat Obrer "La pau", i secretari d'aquesta associació durant una sèrie d'anys i, durant uns anys, compagina la seva tasca de director a l'Harpa amb la de dirigir el "Cor de les Aules" de l'Aula de la Tercera Edat d'Inca.Com a persona interessada en la cultura i bon aficionat a la música, assisteix assíduament els actes culturals que es fan a Inca. És amic personal del Pare Miquel Colom, o també del pollencí Bernat Cifre, un gran apassionat de la música, de la literatura i del classicisme, deixeble de Jaume Albertí i amic de l'Harpa. No és gens estrany que Miquel comenci a cantar a l'Harpa essent encara un nin. El seu pare Francesc és membre fundacional de l'orfeó i el seu oncle Mn. Josep Aguiló hi participa activament. Més tard, els seus germans Francesc i Beatriu també hi formaran part.Miquel entra a l'orfeó, de la mà del seu pare, als 9 anys. El seu primer concert va ser a Campanet el setembre de 1935 en un homenatge al poeta Llorenç Riber.
El 1950 s'encarrega accidentalment de la secretaria de l'orfeó (en aquests moments Miquel no forma part de la junta directiva), fins que és nomenat secretari el setembre de 1951.Tal com assenyala Llorenç M. Duran al llibre "Crònica comentada de l'orfeó l'Harpa d'Inca", es pot dir que Miquel és un "constant lluitador per a la pervivència de l'orfeó". Du a terme una tasca metòdica d'organització de la secretaria de l'Harpa, cuidant dels documents de l'arxiu, redactant les actes amb detall, i tenint cura del fons de partitures.Amb l'afany d'augmentar l'arxiu de l'Harpa, manté relacions i correspondències amb directors, músics i entitats musicals de l'illa i de Catalunya. Es cuida d'anotar la data i el lloc on es van realitzant estrenes d'obres musicals diverses per part de l'orfeó. Posa gran interès en mantenir el fons documental de l'Harpa. Li agrada mostrar documents històrics de l'arxiu, com la carta que Antoni Torrrandell va escriure a l'Harpa l'any 1926, o un llistat d'orfeonistes de l'any 1928. Ordena el repertori interpretat a partir de l'any 1983, i al costat de cada obra anota la data i el lloc on s'estrena. També fa llistes anuals de cantaires ordenats per veus; registre d'altes i baixes d'orfeonistes; arxiu de programes de concerts i retalls de premsa on es parla de l'orfeó; preparació de les carpetes per als assajos i per als concerts&
A partir de 1960 comença a col·laborar als assajos com a cap de corda o subdirector, juntament amb la seva germana Beatriu, ensenyant el repertori a les diferents veus de l'orfeó. És qui cuida dels assajos, sobretot quan no hi pot anar Albertí, i dirigeix les funcions religioses. En aquests moments la figura de director de l'orfeó no és molt estable. Les actuacions són dirigides a vegades per Jaume Albertí, a voltes per el P. Esteve Cloquell o fins i tot per algun director convidat.Inicia el 1962 una continuada correspondència amb Felipe Moreno, director de l'orfeó municipal de Ciutat, amb qui l'Harpa col·laborà en diversos concerts.Per altra part, també Moreno ve a Inca com a director convidat.
L'octubre de 1964 Miquel Aguiló és nomenat subdirector, a proposta de Miquel Corró Ramon, i a partir de 1968 es pot dir que, a la pràctica, és director únic. Dirigeix les actuacions religioses que du a terme l'Harpa. No es fan concerts per faltar veus a algunes cordes. Just dirigeix l'orfeó en diverses actuacions no religioses com va ser un acte d'homenatge al compositor Miquel Tortell i en la celebració del 50è aniversari de la fundació de l'orfeó.La primera actuació de Miquel Aguiló com a director, de forma oficial, es produeix el 1971 amb motiu de l'homenatge que es tributa a Mossèn Andreu Caimari (autor de la lletra de l'himne de l'Harpa). Més endavant, després d'uns anys en què l'Harpa només participa a les festes de l'església, el 1978 tingué lloc al Cafè Mercantil la commemoració del 25è aniversari de la mort del fundador de l'Harpa mestre Miquel Duran i Saurina. Miquel Aguiló dirigeix l'orfeó interpretant "Muntanyes del Canigó" i "Nostra Senyera". Aquest acte aconsegueix aglutinar els orfeonistes veterans i alguns més joves i suposa un punt d'inflexió que prepararia el camí de la posterior reorganització de l'Harpa.L'any 1982 Miquel Aguiló participa a una reunió convocada pel batlle d'Inca Antoni Pons i Sastre i pel president de l'Harpa Miquel Corró per tal de tornar reestructurar l'orfeó, en la qual accepta seguir com a director de la coral. El març de 1983, després de mesos d'assajos, dirigeix el primer concert de la renovada l'Harpa, en un Festival literari-musical al Teatre Principal. A partir d'aquesta data les actuacions de Miquel Aguiló com a director de l'orfeó es multipliquen exponencialment. Impossible enumerar-les totes. Concerts a les esglésies d'Inca, col·laboracions a diversos actes de la ciutat i de les associacions veïnals, concerts arreu de Mallorca organitzats per la Federació de Corals, intercanvis amb altres corals mallorquines i concerts fora de Mallorca.Cal remarcar que la tasca no és fàcil: els cantaires són persones d'edats molt diverses i sense coneixements musicals; els locals d'assajos no acompanyen gaire (petits, sense cadires&); no hi ha espai per poder fer assajos parcials per cordes i és Miquel qui ensenya totes les veus; s'utilitza el piano de l'Harpa, ja bastant deteriorat i amb dificultats per a la seva afinació, i més endavant es fan els assajos sense piano&Però l'activitat de Miquel és constant i ferma, i sempre es proposa objectius, treballant nou repertori o participant en activitats corals que puguin enlairar el nom d'Inca i de l'Harpa. Per això, sempre prepara amb cura les participacions a les trobades de corals que organitza anualment la Federació de Corals de Mallorca, conscient de què són el marc on actuen i connecten entre si les distintes corals de l'illa i on es valora la tasca i el nivell de cada una.
En l'àmbit de les relacions personals, cal destacar que Miquel demostra gran estima per cada un dels orfeonistes. Durant més de trenta anys Miquel Aguiló ha compartit el timó de l'Harpa amb Miquel Corró. Es pot dir que l'Harpa ha unit les seves vides i els ha fet treballar de valent en pro de la música. Els dos Miquels (com els han anomenat) han fet surar l'orfeó en els moments més difícils perquè han cregut que valia la pena esforçar-se per a aquest fi. A més, va ser Miquel Corró qui proposà Aguiló per a subdirector i, més endavant, ell mateix l'anomenà director.Fent recompte, Miquel Aguiló dirigeix més de cent concerts, sense comptar actuacions religioses ni gran nombre d'esdeveniments puntuals que van sorgint, i estrena unes seixanta obres.Sens dubte, el nombre d'actuacions realitzades per l'Harpa durant els anys vuitanta i principis dels noranta supera el de qualsevol altra etapa de la seva llarga història. Encara que és difícil detallar quines han estat les actuacions més importants, a Miquel li agrada recordar l'homenatge a Miquel Duran ("100 anys de premsa a Inca") que es va fer l'any 1984, i la participació en la "Diada de la llengua catalana" el 18 d'abril de 1986.
A més de director, Miquel Aguiló segueix de secretari de l'Harpa. Cal dir que, a partir de 1982, deixa de figurar el càrrec de bibliotecari a la Junta directiva de l'Harpa i Miquel assumeix també aquestes funcions. Aquesta tasca tal volta és la més silenciosa i poc coneguda però també de gran importància. Gràcies a ell s'han mantingut ordenades i classificades les diferents partitures corals, ja siguin les que cantava l'orfeó en els seus anys més gloriosos com altres no tan interpretades, així com repertori pendent d'una possible estrena. Més endavant D. Miquel segueix duent el timó de l'orfeó ajudat als assajos per les seves filles M. Magdalena i Margalida. L'any 1991 M. Magdalena Aguiló és nomenada subdirectora i comparteix amb el seu pare la direcció. És meritòria la voluntat d'aprendre de Miquel, ja ben entrats els 60 anys: Des de 1990 va començar a escriure els avisos i els programes dels concerts en català, llengua que ell no va aprendre a l'escola, encara que sempre l'havia usat per a la lectura. Les actes també les redacta en català partir de 1991.En l'aspecte musical, realitza cursets de direcció coral, impartits per Vicky Lumbroso, Joan Company i Carles Ponseti.
Home de gran memòria, amant de l'ordre i de les estadístiques, a Miquel li agrada destacar dates, llocs i personatges relacionats amb el seu estimat orfeó que després li agrada compartir amb els orfeonistes, fent que els més joves coneguin un poc la història de l'orfeó.L'any 1995 l'Harpa celebra amb esplendor els seus 75 anys. Es du a terme tot un seguit d'actes per aquest esdeveniment. Miquel Aguiló dirigeix al concert inaugural, que té lloc a l'església de Santa Maria la Major el febrer. El març, també a Santa Maria la Major, es realitza l'acte central de l'aniversari, on l'Harpa s'estrena actuant amb una orquestra de cambra, sota la direcció musical de Francesc Bonnín. A l'entremig d'aquest concert, es lliura la Medalla d'or de l'orfeó al Director Honorífic Miquel Aguiló Serra. A altres activitats del 75è aniversari, com són el Concert-homenatge a Antoni Pons i Sastre, i la Missa solemne com a cloenda dels actes, participa també Miquel com a director.Poc a poc Miquel Aguiló va donant el relleu a la seva filla en la direcció de l'orfeó. Ell mateix, el març de 1995 proposa a la Junta directiva que M. Magdalena Aguiló sigui nomenada directora. Malgrat això, no falla a cap assaig, segueix col·laborant i cantant de tenor amb il·lusió en els nous reptes que es proposa l'Harpa.El març de 1999, aprofitant una renovació de la Junta directiva, decideix deixar el càrrec de secretari que ha exercit durant molts d'anys. Segueix, així i tot, encarregant-se de les partitures, les carpetes i de mantenir en ordre el local d'assajos.Poc a poc la salut de Miquel es va fent més feble i no pot assistir a molts d'assajos que es fan els vespres. També la seva esposa pateix un greu empitjorament de la seva malaltia des de l'any 2003, precisant des de llavors diversos ingressos hospitalaris.A partir de l'any 2004 canta a quasi tots els concerts, però assisteix poc als assajos. El novembre de 2004, en la celebració de la festa de Santa Cecília que anualment realitza l'orfeó, es du a terme un senzill, però emotiu homenatge al cantaire més veterà, Miquel Aguiló, que du 70 anys a la institució. Rep una placa de mans del president Mateu Isern, qui dedica unes paraules de lloança a la seva persona. Cal remarcar que Mateu Isern i la junta que ell presideix han valorat sempre la seva tasca i li han donat suport en tot moment.El novembre de 2005, a l'església de Sant Francesc d'Inca, té lloc la darrera actuació de Miquel Aguiló dirigint l'Harpa d'Inca. Es commemora el 85è aniversari de la fundació de l'orfeó. L'acte combina actuacions musicals amb intervencions diverses. Comença el concert de l'Harpa amb les mateixes obres, sota la direcció de Miquel Aguiló; que va interpretar la coral l'any 1983 després d'anys sense fer concerts. En aquell acte es va lliurar la Medalla d'or a Miquel Corró Ramon pels seus trenta-cinc anys de president de l'orfeó i la Insígnia d'or de l'Harpa a Miquel Aguiló per tota una vida de dedicació. L'ajuntament s'afegeix al reconeixement.Aquesta és la darrera vegada que Miquel Aguiló ha actuat en públic a un concert. No pot participar ja ni cantant ni assistint als assajos. El seu cos i el seu cor es van debilitant a poc a poc, fins al punt de deixar-lo sense mobilitat.Va morir amb la "discreció dels veritables senyors, de les bones persones. Sense fer renou, procurant no despertar els qui dormen" com va escriure un bon amic, el 27 de maig de 2008 a Inca, als vuitanta-un anys d'edat.Per tot això és per la qual cosa varem demanar en el seu dia la medalla de la ciutat per a aquest insigne inquer, treballador infatigable, en reconeixement a la seva trajectòria, projectant d'aquesta manera la seva condició de ciutadà d'Inca, així com en reconeixem al seu compromís amb la vida cultural i associativa de la ciutat, i, en concret, per la seva dedicació i trajectòria i la seva contribució al coneixement i la divulgació del nostre patrimoni musical. És per això que deman el seu vot avui i aquí, per què D. Miquel Aguiló va ser "un exemple per a generacions futures, un exemple d'esforç d'algú que no pretenia esser cap gran personatge, no bravejava dels seus coneixements i èxits, era modest, però feiner i abnegat, perseverant." Moltes gràcies.Antoni Rodríguez i MirCategoria: General. Comentaris: (2). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. BARTOMEU MARTÍNEZ OLIVER | 14-06-2009 a les 19:43
enhorabona toni,
molt bona feina tant de forma com de continguts. L'estructura de la teva exposició és inapel.lable, com l'enorme tasca de D. Miquel Aguiló, al cel sia.Felicitats
Fins aviat,
La immortalitat existeix. La veritable immortalitat són els fills. M'agrada molt una cita d'Aristòtil (384-322 a.C.): La grandesa no consisteix a rebre honors, sinó a merèixer-los.
2. DSLR-A900 | 12-11-2011 a les 15:01
C'était assez condition qu'il y ait beaucoup de là-bas n'attendent que la droite.