Portaveu del grup municipal del PSM d'Inca. Candidat del PSM-IniciativaVerds - Inca a les eleccions municipals de 2011. Membre de l'Executiva i del CDP del PSM-Entesa Nacionalista.

Menu:

Entrades recents

Categories

General [144]


Enllaços

General


Sindicació

RSS 0.90
RSS 1.0
RSS 2.0
Atom 0.3


Maquetació:

Pau Genestra

Pau Casesnoves, fill adoptiu d'Inca

antonirodriguez | 04 Marš, 2011 17:58

 

Avui l'ajuntament d'Inca, a proposta del PSM, ha nomenat a Pau Casesnoves, agermanat inquer, com a fill adoptiu de la ciutat. Avui la història del nostre país ha fet una passa més. Avui hem tornat fer justícia.

Per si és del votre interés aqui teniu el document amb el qual he tingut l'honor de defensar el seu nomenament.

Ara, 500 anys després de l'inici de la guerra de Bugia en què la ciutat del nord d'Àfrica va ser presa per part de les tropes del Rei Ferran d'Aragó en un intent de pacificar el Mediterrani i aconseguir que els pirates que envaïen tot sovint Mallorca deixessin d'actuar, campanya aquella en la qual hi participaren soldats mallorquins i d’entre ells prop de mig milenar d'homes armats d'Inca. Un dells, segons certes fonts, era Pau Casesnoves, a qui anem avui a retre un dels màxims honors amb que la nostra ciutat pot distingir algú: anomenar-lo fill adoptiu.

I dic que anem a nomenar-lo fill adoptiu per què no podem passar per alt la controvèrsia plantejada en no poder demostrar amb una fe de naixement o un certificat de baptisme que Pau era natural d'Inca.

Deixant de banda però aquest principi de polèmica, vull agrair en nom del PSM, partit que en el seu moment proposà Pau Casesnoves com a mereixedor d'aquest guardó, a tots els grups municipals la seva voluntat per arribar a un acord.

Anem a les dades biogràfiques.La família d’en Pau Casesnoves, cirurgià de professió, ja vivia a Inca l’any 1484. Fet que ens permet pensar que en esclatar la Germania (1521) Pau devia rondar els 40 anys. D'ell s'ha dit que, tot i la seva professió, es dedicà més a la política que a curar malalts.

Del pare, Miquel Casesnoves, es pensa que podria ser originari de Menorca ja que el llinatge Casesnoves és molt comú a aquella illa. De professió cirurgià, com en Pau, residia a Inca abans de 1484, any en que el trobem com a administrador de la companyia de Santa Llúcia, Sant Cosme i Sant Damià.

Pau Casesnoves, era l'hereu de la família. I si bé s’han trobat dades dels parents masculins en canvi no en tenim dels femenins. Es desconeix el nom de la mare i si tenia germanes, dona o cunyades ja que de Pau Casesnoves s’han identificat quatre germans: Miquel, Antoni, Sebastià i Andreu.

Dels Miquel i Antoni se saben poques coses. Ambdós eren revenedors i residien a Ciutat.  De Sebastià es té datada una sentència del 7 de juliol de 1514 en seva contra seva per matar uns animals que no eren seus però en fou absolt. Andreu, en canvi, és el més conegut. Residia a Ciutat. Era comerciant i paraire i tenia importants tractes comercials, sobretot de llana, amb Menorca, negocis que compartia amb el seu germà Pau. Participà activament a les Germanies i va ser caixer dels llibres de la Universitat. El cas d'Andreu és important perquè denota la diversificació professional de la família i com, malgrat residir a Ciutat, no es va desentendre dels problemes d'Inca.

Els primers documents que s'han trobat de Pau Casesnoves, on se l'anomena i parla de la seva vida professional, són de gener de 1497. Pau devia a cert notari una quantitat de diners com a preu d'una llana estrangera comprada per a obrar a casa. Els negocis amb llanes i teixits eren habituals a la família. Si bé el primer document parla de deutes per ell contrets en els següents, datats per setembre i novembre de 1498, era en Pau, hereu de la casa pairal, qui reclamava un deute contret amb el seu pare per part dels jurats de la vila d'Inca per tenir cura dels malalts de la pesta, la qual cosa fa suposar que en aquell temps el pare ja era mort, tot i que se'n desconeixen les causes. També reclamava deutes originats per curar ell mateix un captiu.

A partir de 1506, com hem comentat, ja se'l troba íntimament relacionat en els afers polítics de la vila i el Regne i anà escalant graons fins assolir càrrecs més rellevants.

El setembre d'aquest any encapçalà una delegació de jurats de la vila davant el lloctinent general reclamant pel preu excessiu del blat, exposant-li que Inca, amb una gran població i molt poc terme municipal per cultivar, per molt bona que fos la collita de blat, un element importantíssim per a la subsistència de la gent, es venia a un preu superior al qual es venia en altres indrets, el que feia necessari que la provisió de cereals es tragués d'altres llocs i viles i al mateix temps feia que la vila s'haguera d'endeutar en excés.

El problema greu de fons venia ocasionat per què si no es venia el blat, sobretot als pobres i miserables, Inca corria el perill de quedar despoblada. Així l'any següent la situació s'agreujà. Cal tenir en compte que aquest va ser un any de vertadera fam. A Inca es repartiren importants quantitats de blat per a subsistir. Fet que ocasionà greus conflictes entre jornalers i gent que només tenia el necessari per a subsistir amb diversos comerciants que se n’aprofitaven de la conjuntura per fer negoci. En collites dolentes com les d'aquell any els pagesos arribaven a perdre cases, terres i propietats. Per tal de prendre mesures que ajudessin a pal·liar la gana entre els més necessitats l'abril de 1507 el batlle, els jurats, entre els quals es trobava Pau Casesnoves, i alguns consellers tractaren sobre la necessitat d'aliment i decidiren repartir 200 o 300 quarteres de blat. Aquell mateix any Pau Casesnoves era conseller forà en el Gran i General Consell, màxim òrgan de govern de Mallorca. Càrrec que repetí els anys 1511 i 1512.

A partir de 1510 les accions polítiques de Pau Casesnoves foren notables. El seu prestigi aviat superà els límits locals i sempre destacà en la defensa dels interessos dels més desvalguts i necessitats. En ocasions en defensa dels  d’Inca i unes altres en la de tots els forans. Tant a Mallorca com a la Cort Reial. Així a l'octubre de 1510 els jurats del Regne l'elegiren Instador de la Part Forana d'Inca, Selva i Escorca. La seva tasca consistia sobretot en instar a les altres persones a pagar els imposts o talles i si no ho feien es podien expropiar els seu bens. En l'època que precedeix la Germania, Pau Casesnoves, en qualitat de jurat, síndic, batlle reial o Instador, es va veure implicat en els conflictes derivats de la manca de blat. Els seus enemics polítics l'acusaren d'haver-se aprofitat d'aquestes càrregues i així el mes de maig de 1511 es dictà sentència contra diversos càrrecs públics i Pau Casesnoves era acusat, sobretot, de mala administració.

LA SENTENCIA ARBRITAL DE 1512

Per tal de posar remei a la mala situació econòmica i política que es vivia a Mallorca, el rei Ferran intentà redreçar la política financera i donà plens poders al Virrei Joan d'Eimeric qui va voler precisament reconduir la política duita a terme fins llavors i que tenia al Regne pràcticament en la bancarrota. L'oligarquia actuà en la seva contra i al final del regnat de Ferran el Catòlic es succeïren les ambaixades per plantejar davant el Rei els problemes existents i que agreujaven la pugna entre Ciutat i la Part Forana, així com les possibles solucions per resoldre el conflicte. La més important va ser l’ambaixada de 1512 de la qual en formava part Pau Casesnoves. Aquesta ambaixada viatjà fins a la Cort Reial on aconseguiren una sentència arbitral que, en teoria, havia de redreçar la situació del regne de Mallorca. Dita sentencia es va signar a principis de febrer de 1512 a Burgos. Donat que la postura del rei semblava favorable als interessos forans l’oligarquia urbana contraatacà amb una altre ambaixada que donà els seus fruits. Així el Rei Ferran, per calmar els ànims dels sectors privilegiats de Mallorca, el Novembre de 1512, des de Logronyo, revocava el nomenament de Pau Casesnoves i els altres ambaixadors sobre els quals s'havia concentrat tot l'odi de les classes dirigents, com a síndics de la Part forana i foren substituïts per altres més dòcils als interessos de l'oligarquia.

A partir d’aquest any la tensió va anar en augment a tot arreu. Els conflictes de les banderies, l’oposició de l'oligarquia a les reformes i l’endeutament provocaren que s’assolís un estat general molt proper a la violència.

Pau Casesnoves va ser un element determinant de la sentència de 1512 i després d'aquesta se'l trobà exercint el càrrec de conseller forà en el Gran i General Consell i és de l'any 1514 el document redactat pel governador i enviat al batlle de Sencelles fent-se ressò d'una queixa de Pau Casesnoves per unes possessions que no havien estat retornades a Inca.

La seva actuació li va valer la persecució de l’oligarquia dominant, tot i que ell continuà treballant pels interessos dels forans. De fet, va ser un dels grans impulsors de la figura dels instadors, que tanta importància tingueren posteriorment. A partir del retorn de la Cort Reial se'l va sotmetre a una veritable persecució política acusant-lo de malgastar els doblers públics que administrava, de prevaricació i va patir una sèrie de processos judicials en els quals no hi mancaren els testimonis falsos. Així el 1515 essent batlle reial d'Inca hagué de pagar una multa quantiosa acusat de defraudar els comptes.

Després de 1515 no existeix constància escrita del que va passar durant un període de 6 anys en què Pau Casesnoves passà desapercebut. Fins que a l'any 1521 esclataren les Germanies.

LA REVOLTA AGERMANADA:

Cal tenir present que les Germanies varen ser un moviment que es gestà en el si del col·lectiu menestral de Ciutat si bé va comptar amb una gran participació de la pagesia i suposaren la mobilització de tota la població mallorquina.

El conflicte social que havia assolat Mallorca entre els anys 1450-53 (Revolta Forana) va tornar sorgir 70 anys més tard en no haver-se solucionat la situació econòmica i social que s'havia agreujat.

Des de desembre de 1520 es succeïren les reunions de menestrals influïts per la revolta de les Comunidades de Castella i per les Germanies de València. El 6 de febrer de 1521 el Virrei Gurrea ordenà i es procedí a l’empresonament dels principals dirigents agermanats acusats de sedició, conspiració i d'anar en contra del regne. Al dia següent, festa de Dijous llarder, es produí la revolta dels menestrals els quals aconseguiren l'alliberament dels presos. El Virrei fou destituït i partí cap a Eivissa.

A partir del mes d'abril tropes de la part forana s'uniren als avalotats de Ciutat, entre elles 400 homes d’Inca que varen ser hostatjats al convent de Sant Francesc, convertit en quarter general dels  agermanats. Inca va ser una de les viles encarregades de formar el primer exèrcit que havia de vigilar els camins del Pla i assetjar a Alcúdia, que havia quedat com a vila contrària al moviment agermanat. A tal efecte hi dedica 80 homes.

Seguint l'exemple valencià els agermanats s'organitzaren políticament formant la TRETZENA: dotze representants dels gremis més l'Instador General, càrrec que va caure en mans del paraire Joan Crespí. En el camp militar feren servir la mateixa formació de l’exèrcit apresa durant la guerra de Bugia.

El mes de juny arribà una carta de Carles I, on declarava il·legal i condemnava la Germania i amenaçava els avalotats amb greus penes. A partir de llavors la revolta va prendre un caire més violent. No havia acabat de triomfar i es produïren les primeres sedicions.

LA DIARQUIA

La situació es radicalitzà i el setembre de 1521 es va reunir el Consell General a Sant Francesc. Els radicals imposaren les seves tesis i es donà un cop de timó a la situació passant a l'elecció de dos Instadors, màxims dirigents de la Germania, Pau Casesnoves i el tintorer de Ciutat Jordi Moranta. Es va dissoldre la Tretzena i determinaren reactivar el compliment de la sentència de 1512. Durant l’assemblea els forans dominaren el moviment agermanat. Foren impulsats pel barreter Joanot Colom, que feia poc temps que residia a Ciutat i per Pau Casesnoves. Des d'aquell moment, durant la resta de l’any 1521 i bona part del següent el moviment agermanat va ser dirigit per ells dos formant el que es coneix com a LA DIARQUIA. La Germania passava a ser un moviment amb dos dirigents clars: Joanot Colom com a representant de Ciutat i Pau Casesnoves per la Part forana.

Per primera vegada Pau Casesnoves apareix citat dins el context agermanat. Tot fa pensar que fins llavors no havia participat en cap esdeveniment transcendent. A partir d’aquell dia, les coses canviaren.

Joan Crespí, l'antic cap de la Germania, escapà però aviat el trobaren i li donaren mort acusant-lo de traïdor a la  Germania.

A partir del cop d’estat de setembre el que es pretenia era posar en vigor la sentencia de 1512, però s’anava més enllà quan s’intentava iniciar tota una reforma fiscal. Segons la carta que Joanot Colom i Pau Casesnoves enviaren als jurats de la Ciutat, calia l’aboliment d’una sèrie d’imposts indirectes que gravaven articles de consum, i que, per tant, requeien sobre els més pobres.

Des de finals de setembre de 1521 fins a finals d’any Pau Casesnoves, juntament amb Joanot Colom visitaren diverses viles de Mallorca o fins i tot als jurats del regne, per aconseguir que es sumessin a la causa agermanada i complissin la sentència de 1512. En el mateix sentit varen escriure a diversos batlles per què anessin per les cases de les seves viles per aconseguir què cada u pagués el que pogués. També es produí la redempció dels esclaus, política de la qual Joanot Colom era fervent partidari.

Després de l’intent per part  dels agermanats d’instaurar  la reforma fiscal i que les tensions més intenses esclatessin, Alcúdia es negà a acceptar-la i els agermanats es disposaren pel setge per mar i terra. Els intents d’arribar a un acord fracassaren i els alcudiencs es prepararen per a donar cabuda a molts mascarats que hi acudiren a trobar refugi entre les seves murades.

Joanot Colom i Pau Casesnoves instaren als jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca a que obliguessin als alcudiencs a acceptar les propostes de Pere Joan Albertí, governador agermanat, que s’havia desplaçat fins a Inca per a dirigir la campanya contra Alcúdia.

A principis de gener 1522 va haver-hi un intent contrarevolucionari. El regent de la cancelleria planejà assassinar set dels més destacats dirigents agermanats. I ho feu amb alguns dels principals agermanats, en canvi Joanot Colom i el seu germà Francesc se salvaren de miracle. Es curiós que no s’intentés fer-ho també amb Pau Casesnoves, perquè, de fet, l’endemà ell i Joanot Colom destituïren el regent Berenguer Esbert. A conseqüència d’aquest esdeveniment, la persecució contra els mascarats, contraris a la germania, s'intensificà.

El camí emprès pels agermanats no tenia marxa enrere. A principis de  febrer 1522 es trià una nova comissió negociadora agermanada de la qual Pau Casesnoves en formà part com a Instador forà.

Al mateix temps el Regent de Governació envià una carta als batlles de les viles foranes en contra dels Instadors i avisava que anaven en contra dels interessos de l’emperador Carles I. Joanot Colom i Pau Casesnoves reaccionaven davant de l’escrit.

El 23 febrer 1522 el Gran i General Consell envià un escrit ordenant l’execució de la sentència de 1512 però les tàctiques dilatòries d’alguns pobles obligaren Joanot Colom i Pau Casesnoves a sol·licitar la intervenció del governador. Amb tot, viles com Pollença no posaren en marxa les reformes, sinó que es dirigiren cap a Ciutat per iniciar consultes i negociacions. En aquest període tingué la batalla del dia de Sant Jordi  a les portes d’Alcúdia, la situació es va radicalitzar i Joanot Colom i Pau Casesnoves obtingueren el permís del governador per a la creació d’un exèrcit formal per a reduir Alcúdia. A principis de maig el governador demanà als forans que anessin en ajut de Pollença i contra Alcúdia.

El 13 de maig de 1522 Pau Casesnoves posà un impost als gentilhomes i ordenà l’embargament dels mascarats. Mentre, juntament amb Joanot Colom, obtingueren del governador una carta que ordenava el segrest dels béns tant dels mascarats refugiats a Alcúdia com d’aquells que els donaven ajuda.

LA DARRERA AMBAIXADA

Poc se sap del paper jugat per Pau Casesnoves en els moments finals de les Germanies. La darrera notícia efectiva és que formava part de la comissió que va rebre el regent Ubac, però al cap de poc partí en la seva darrera ambaixada la qual el 20 juny 1522 va sortir des del port de Sóller per dirigir-se cap a Barcelona i intentar convèncer el rei. S’havien d’entrevistar a Tortosa amb Adrià VI, l’antic preceptor de l’emperador, on havia rebut la notícia de la seva elecció com a pontífex. Però a Barcelona, on encara es predicava a favor de la Germania, corrien notícies falses i exagerades de la situació de Mallorca. Els ambaixadors mallorquins varen ser rebuts amb precaució i no aconseguiren l’entrevista en la qual pretenien deixar constància de la seva fidelitat al rei, a qui no consideraven ben informat dels esdeveniments. Pensaven que les actuacions de Carles I eren degudes a la desinformació o les notícies parcials que li trametien els cavallers. Volien exposar-li que no s’havien aixecat contra la seva sobirania, sinó contra la corrupció de l’administració i l’opressió a la que els sotmetien. De fet, en tot moment, els ambaixadors havien volgut ser rebuts per Carles I i per això es dirigiren cap a la cort, que aleshores era a Valladolid.

En aquesta ciutat, i malgrat la seva condició d’ambaixadors, l’emperador no tan sols es negà a rebre’ls, sinó que  ordenà la seva captura i empresonament. Pau Casesnoves va ser jutjat, després que es reunissin proves testificals en contra d'ells entre la colònia de mallorquins mascarats exiliats a València, sota els càrrecs de predicador laic, rebel a la corona, heretge i considerat enemic públic. Massa càrrecs perquè Casesnoves pogués escapar amb vida del procés que se l'hi havia obert tan sols presentar-se davant l'Emperador. La seva condició d’ambaixadors no els  havia servit de protecció. Abans tot el contrari, Carles I volia donar una lliçó amb ell i amb tots aquells contra els quals es pogueren obtenir càrrecs.

Quan les tropes imperials iniciaren la repressió dels agermanats Pau Casesnoves ja havia estat sentenciat i executat a la forca com a traïdor a Valladolid.

El fet que la sentencia de 1512 negociada directament per Pau Casesnoves resultés nefasta per a la població no privilegiada malgrat que teòricament l’afavoria, va dur a Pau Casesnoves, persona assenyada, al qual no se l'hi ha pogut imputar durant la Germania cap fet de sang i partidària sempre de la negociació i el diàleg i a arribar a acords amb el poder, a prendre part per les Germanies. La seva ascendència damunt la part forana sense cap dubte serví per què Joanot Colom, en l’intent d’assolir tot el poder agermanat el volgués llevar d’enmig i l’enviés com a emissari a la cort de Valladolid.

Als tres mesos, l’emperador Carles trameté al seu lloctinent de Mallorca la resta dels ambaixadors perquè fossin ajusticiats. Varen ser penjats al Castell de Bellver a les forques que, des de llavors, reberen el nom de forques dels ambaixadors. A Valladolid hi quedaren els cossos de Pau Casesnoves d’Inca i d’Antoni Tomàs de LLucmajor dels quals no se sap ni on és la seva tomba.

L'ILLA ES SOTMET A LES TROPES REIALS

El 13 d'octubre de 1522 arribà a Mallorca l'armada reial, dirigida per Juan de Velasco amb més de 2000 homes. En formaven part molts  cavallers mallorquins exiliats a València que havien escapat de Mallorca. Abans però havien passat per Eivissa on recolliren el virrei destituït, Gurrea, amb més reforços. Intentaren desembarcar a Ciutat infructuosament i finalment ho van fer a Alcúdia. El 24 d'octubre l’exèrcit reial entrà a sang i foc a Pollença on incendiaren l’església parroquial amb més de 200 persones al seu interior que s'hi havien refugiat. El 3 d'octubre es produí la batalla de son Fornari (sa Pobla) entre l’exèrcit reial i l’agermanat i en que aquest darrer fou vençut. Allà hi moriren mes de 1000 pagesos en mans dels reialistes. Des d'Inca, les tropes imperials anaren ocupant el centre de l'illa i a finals de novembre de 1522 es produí la topada definitiva entre els dos exèrcits a la batalla de Rafelgarcès (Inca), on moriren uns 500 agermanats. 40 persones varen ser penjades a Inca i altres 70 als voltants de Binissalem.

El 7 de març de 1523 les tropes imperials entraven a Ciutat. Joanot Colom va ser pres i condemnat a morir degollat i esquarterat i el seu cap posat en una gàbia a la porta de santa Margalida. Casa seva va esser arrasada i el seu solar emplenat de sal. Els seus descendents varen ser inhabilitats per càrrecs públics durant quatre generacions.

Avui en dia no són pocs els records que es tenen envers la gent de germania que donà la seva vida per uns ideals i per aconseguir una Mallorca més justa. Pau Casesnoves és se'ns dubte un d’ells. Però no fou sinó amb l’arribada de la democràcia, a finals de segle XX quan Inca començà a reconèixer els mèrits del seu fill. Se li donà el nom d’un carrer i posteriorment es posà el seu nom al d’un Institut d’ensenyament. Avui, anomenant-lo fill adoptiu de la nostra ciutat  el que feim com a ajuntament d'Inca és un acte de justícia històrica, de reconeixement públic envers un personatge que fou tan important en un moment tan crucial de la història del nostre país.

Gràcies a tots per l'atenció donada a les paraules de qui ha parlat com a advocat defensor d'aquesta causa, la del nomenament de Pau Casesnoves com a fill adoptiu de la nostra ciutat. A partir d'ara s'inicia el procés per a anomenar-lo fill il·lustre de la ciutat.

Això és tot per la meva part. De nou, moltes gràcies.

Bibliografia:Document de l'Arxiu del Regne de Mallorca AH-4806; El regne de Mallorca en temps de Carles V: balanç i perspectives. Autor: Josep Joan Vidal; La crisi rural mallorquina els segles XV i XVI. Autora: Eulàlia Duran; Història de les Illes Balears, De les germanies a la guerra civil. Autora: Margarita Bernat; Pau Casesnoves i les germanies a Inca. Autor: Jaume Serra, Editada dins la col·lecció Papers de l’ institut Pau Casesnoves; Els agermanats. Autor Josep Joan Vidal. Editat per Ajuntament de Palma; La veu de la revolta. Autors: Margalida Bernat i Jaume Serra. Editat per Lleonard Muntaner.

Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comentaris

Publica el teu comentari